[esgarrapacrestes El Diccionari de la nostre estimada llengua catalana diu: que un ESGARRAPACRESTES es...Fulla en desús del ribot de polir, fixada a un mànec de fusta, emprada per a descrostar l'aiguacuit que com una cresta sobreïx d'una encola....pro en l'argot de la muntanya un ESGARRAPACRESTES és un personatge que trontolla pels cingles de les nostres muntanyes, fitxant-se a la roca mitjançant les ungles de mans i peus; si es necessari també fa servir les dents i aleshores manté l'equilibri amb les orelles.]